Retaule de sant
Joan.
El retaule de sant Joan està situat a la primera capella del costat
de l´epístola. Es tracta d´una obra renaixentista realitzada a principis del segle XVII. Els elements pictòrics hi són presents a la predel·la, carrers laterals i àtic; els escultòrics, en el nínxol central; i els decoratius, en relleu, concentrats en el fris de l´entaulament.
L´estructura arquitectònica
es presenta de forma senzilla, en un sol cos dividit en tres carrers, predel·la i àtic. Ens trobam davant un
altre exemple de retaule de carrers plans.
El cos principal està conformat per quatre
columnes corínties, una
mica desproporcionades, amb
el terç inferior anellat.
La decoració de les columnes
és molt senzilla:
a la part inferior consisteix
en rosaris amb campanes que pengen d´unes anelles, mentre que a la part superior el fust està decorat
per acanaladures.
L´entaulament es caracteritza
pel seu recarregament
decoratiu. L´ornamentació més destacada consisteix en dos models distints de grotescs aplicats al fris: un al carrer central i l´altre als laterals.
El primer tipus consisteix
en dos grius enfrontats amb uns motius
florals que els surten de
les cames de darrera. El segon
és una màscara que té per extremitats elements vegetals. Es tracta d´un repertori
de tradició renaixentista derivat del bestiari utilitzat per l´escultor
aragonès Joan Salas, que va ser l´introductor
del Renaixement a Mallorca.(195)
La predel·la presenta unes
escenes molt simples i esquemàtiques. En els quatre espais rectangulars dels pedestals hi
trobaríem els evangelistes identificats pel llibre i el seu respectiu símbol
iconogràfic, però només resten tres pintures: les de sant Marc, sant Joan i
sant Lluc. Entre els quadrets anteriors se situen altres tres escenes : a
l´esquerra ens trobam amb la representació de sant Jordi, a cavall i amb arnès,
lluitant contra el drac. El quadre del centre s´obri
a una cambra en la que la profunditat
ve donada pel trespol enrajolat ;
en el fons només s´hi entreveu un portal. S´usa el mateix espai per tal de representar dos moments d´un miracle
d´un sant dominicà. A la dreta, el dominic està agenollat
sense corona, assistint a
una missa. A sobre l´altar,
apareix una imatge d´una dona enrevoltada de flames a la que li surt un dimoni de la boca. A l´altre costat del quadre hi apareix el mateix dominic, ara ja sant, rebent
un llibre d´un àngel. Per acabar, a l´esquerra del bancal trobam una composició en la
que apareix sant Francesc en el moment crucial de rebre els estigmes
en el seu costat, peus i mans.
Dissortadament, no coneixem
l´autor d´aquesta imatge de sant Joan Baptista que
ocupa el nínxol del present
retaule. La talla, per altra banda, es troba molt emmascarada per les successives capes de policromia i daurat que se li han aplicat. El Baptista, ben proporcionat, vesteix túnica
curta i capa i aguanta amb la mà
esquerra un bàcul mentre que, amb l´index de la dreta, assenyala l´anyell que jeu als seus
peus. L´escultor posà especial atenció a la
musculatura, que deixa veure
la primor del cos; i en l´anatomia del rostre, que té els ulls elevats cap
al cel mentre posa cara d´èxtasi.
Les quatre pintures dels carrers laterals s´articulen
de la mateixa forma. Així, presenten una fornícula clàssica coberta per una petita volta de copinya, on s´hi
situen les imatges dels sants; en els angles superiors
hi trobam uns querubins i a la part inferior,
una mènsula. Les figures col·locades
damunt pedestal ocupen gairebé la totalitat
del nínxols.(196) Estan representades de tres quarts amb la intenció,
ben palesa, d´aprofitar la composició.
La primera imatge del carrer de l´esquerra és la del beat Ramon Llull. El representen vestit amb l´hàbit
de franciscà, amb un llibre entreobert a la mà esquerra i una ploma amb l´altra. La cara és la d´un home
major, de barba blanca, i ulls
grossos que estan concentrats en un petit santcrist situat a la volta del nínxol. Un O bonitas surt de la boca del doctor il·luminat,
fruit de la celestial contemplació.
Com a símbol del seu martiri porta dues pedres clavades
al cap, amb la sang que surt de la ferida degotant per la cara i pels cabells. El sant Joan
Evangelista, situat a la part
superior de l´anterior, vesteix
una túnica verda i un mantell
vermell i calça unes sandàlies. Mentre amb la mà dreta
beneeix, amb l´esquerra aguanta un calze del qual sobresurt el cap d´una serp
o d´un drac. La seva cara és molt
fina, de trets perfectament
dibuixats i amb un treball precís de les mans. El pintor, amb la clara intenció de donar més volum a la figura, remarca els abundants plecs, sobretot al mantell, amb un ombrejat considerable.
La primera figura de la dreta
representa santa Rita, amb l´hàbit
dels agustins i una espina
clavada al front. En aquest
cas la imatge resulta molt més plana que les anteriors. Finalment, sant Vicenç sosté
amb les mans un llibre, la palma del martiri i la
roda de pedra amb què el torturaren. Cal destacar que el pintor dóna un tractament molt detallista a la dalmàtica de
diaca.
La pintura de l´àtic
representa el naixement de la Mare de Déu. En el frontó que corona el retaule es veu, sobre un núvol, Déu Pare, amb la bolla del món i nimbe
triangular. Segueix fidelment
un model creat pels Macip, que els López i tamber Gaspar Oms, com hem
vist en el retaule del Nom de Jesús, usen sense massa variacions.(197)
Del procés constructiu d´aquesta obra només sabem que el 1606 els obrers cobraren dues factures de la Universitat per la construcció d´un nou retaule
de sant Joan.(198) A més, s´especifica que es paga
també per la figura,
que entenem com una imatge escultòrica. L´altra notícia que coneixem és del 1629, quan una altra vegada es demanen diners per a pintar un retaule.(199)
La fornícula central va
ser renovada el 1856. I així consta en una inscripció situada al pedestal de l´escultura
del sant on, a més de la data de renovació, hi apareix la firma de l´autor de la
feina, J.M.
Amb els
diversos pagaments realitzats
per l´obreria sabem com es van dur a terme aquestes
actuacions de renovació. D´entrada, l´escultura es traslladà al taller de l´artista,
a Palma, on es degué adobar
i policromar de nou. Consta perquè
es pagaren 5 lliures 6 sous
per tornar-la a Algaida. Pel
seu treball l´escultor cobrà 22 lliures.(200)
L´altra actuació
efectuada consistí en l´esmentada remodelació
del nínxol central. Fet de nou, hores d´ara
el percebem mal encaixat i dissonant dins el conjunt renaixentista. Està decorat imitant
el marbre. La despesa no va
ser molt elevada, només 12 lliures 13 sous i 6 diners. A tot això
s´hi han d´afegir les despeses pagades a un fuster per posar-la a lloc, així com
els transport i el manteniment de l´escultor durant deu dies.(201)
A l´observar la imatge del sant titular sempre es planteja la idea de si està ocupant realment
el lloc per al qual va ser concebuda. Miquel Puigserver es de l´opinió que substituí
una tela original, atès que les proporcions
de l´estàtua i la inserció
del nínxol historicista desentonen amb la resta del conjunt.(202) Com es desprèn del comentari de Berard del 1788
queda clar que hi havia una imatge
del sant, de
bulto y alto, presidint el retaule.(203)
Santiago Sebastián va saber veure que es tractava del mateix model usat
en l´escultura del mateix personatge del portal Major de la
Seu,(204) construït entre
1596 i 1601, seguint el disseny
d´Antoni Verger (Palma ca. 1555-1635).(205) És ben segur que l´autor d´aquestes dues estàtues va ser el mateix
escultor.
Per acabar, podem
dir que el retaule denota
una clara influència valenciana, ja
que les pintures si no provenen
del taller Gaspar, són d´algun
altre taller que seguia de prop l´activitat d´aquest artista a principis del segle XVII.
(195) S. SEBASTIÁN: “Arquitectura del Protorrenacimiento en Palma”, Mayurqa, 6, Palma, 1969,5
(196) Els quatre pedestals duen inscrit en llatí
el nom del sant : B. RAIM. LULL, S. IOANNES, SANTA RITA i S. VICENTIUS.
(197) G. LLOMPART, J.M.
PALOU, J.M. PARDO : Els López dins la
pintura del s. XVI a Mallorca, 100.
(198) AM, LIC 881, fol.55. Apèndix Doc. 3 Miquel Puigserver recolleix aquesta notícia del Llibre de Comptes III sense dir però
la citació exacta (M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la
parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 35).
(199) AMA, AC 23, fol.
317v. Apèndix Doc. 6.
Miquel Sastre entén aquesta
dada com que l´obreria començà un nou retaule i afirma, sense dir d´on treu
la referència, que l´acabaren
l´any següent (M. SASTRE
NIGORRA: Monografía histórica de la parroquial de Algaida, 19).
(200) APA (ADM), Obreria
de sant Joan Baptista, 1853-1912, 6.10.11, sense foliar. Apèndix Doc. 50.
(201) APA (ADM), Obreria
de sant Joan Baptista, 1853-1912, sense
foliar. Apèndix Doc. 50.
(202) Concretament deia que: la tela
central fue en mal hora sustituida por una estatua (M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la
parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36).
(203) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193.
(204) S. SEBASTIÁN: “Arte”, Baleares, Madrid,
1974, 250.
(205) M. CARBONELL: “Antoni
Verger”, GEPEB, 4, 364-366.
Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999