Molí de Sa Punta.
Es
troba situada aquesta edificació al carrer de Cabrit i Bassa, formant
una cantonada en angle molt afuat, és a dir acabat en punta
–d’aquí el seu topònim-, amb el carrer des Campet.
Aquest Molí de Sa Punta va esser el darrer que va funcionar al nostre
poble, competint en clar desavantatge amb la Farinera Vella fins
l’any 1916.
El darrer moliner que hi molturà fou l’amo en Miquel
Mascaró Mulet, que morí l’any 1962 a l’edat de 77
anys i pare del propietari actual, que és l’amo en Guillem
Mascaró Munar. La data de la seva
edificació no figura gravada enlloc de tot l’edifici però
pel que ens contà l’amo en Guillem hem pogut esbrinar que
degué construir-se entre els anys 1789 i 1800,
ja que la tradició oral familiar diu que quan el padrí del pare
de l’amo actual era molt petit anava a veure les obres del nou
molí acompanyat de la seva teta des del proper molí d’en
Roig, on els seus pares hi habitaven de moliners. Aquest padrí havia
nascut l’any 1796 i va morir a 94 anys, quan el pare de l’amo en
Guillem era un infant de només 5 anys.
Vegeu als plànols que adjuntam la
disposició primitiva del molí, amb tres naus de volta de
canó i la torre centrada amb l’eix de l’edificació a
la nau intermitja. Primerament es construïren la
torre i les naus central i lateral esquerra, és a dir la vivenda i el
lloc de feina del moliner; la nau que dóna al carrer Cabrit i Bassa fou
la darrera que es va construir i és l’actual
portassa.
L’any
1972 aquest molí va sofrir una gran reforma a la seva estructura
interior, motivada perquè les dues naus més antigues
s’anaven obrint cada vegada més i posaven en perill la integritat
física dels estadants. Per mor d’això foren substituïdes
per un forjat pla a les parts més deteriorades que corresponen a la
cuina nova actual, situada davant la torre, i quasi mitja nau esquerra que
dóna cabuda actualment al dormitori davanter i al rebedor
d’accés, encarats al frontis principal. La cuina primitiva estava
antigament al fons de la mateixa nau esquerra i fou reemplaçada per un
rebost més petit. L’accés a la torre també va ser
modificat una mica i es va obrir un portal que des del menjador comunica amb
altres dependències ja alienes al molí estricte. La nau
més “moderna”, o si voleu la que es construí en
darrer lloc, conté la portassa que dóna al
frontis principal; l’estable, avui en desús, a la part intermitja on encara queda la menjadora i al fons un
magatzem de forma irregular, per mor de “sa punta”, habilitat com a
paller des que esbucaren l’antic sostre, que estava situat damunt la
portassa aprofitant la considerable alçada interior de la bòveda de canó.
La torre del molí té una original 
estructuració,
perquè la molt erosionada escala de caragol mena a quatre successives
plantes interiors que tenien una funció específica quan encara es
molturava al Molí de Sa Punta. El primer replà estava destinat a
la tremuja per ensacar la farina de blat, que molturaven al pis immediatament
superior les moles fogueres, situades quasi al mateix nivell del terrat
d’envelar. A la diguem-ne tercera planta hi havia la tremuja per ensacar
la farina d’ordi i civada que provenia del darrer replà on estaven
situades les moles més grosses, anomenades catalanes. Per repicar
aquestes moles, les posaven dretes de cantell al mateix replà, dins un
buit circular del mur perquè tenguessin
més peu de sustentació, mentre es feia aquest treball de
repicar-les.
Les moles de blat, o de pedra foguera, foren transportades a Esporles
quan l’amo en Guillem tenia devers sis o set anys; les moles catalanes
anaren a parar, dos anys més tard que les anteriors, a can Sales de 
pegà al carrer es patí en dos 
trossos,
que foren emprats per un ferrers randins que
habitaven a s’Hort de des Ca per fer un banc
per treballar al seu taller de ferreria. Dels mecanismes del molí ja no
queda absolutament res, si exceptuam una gran corda,
com el puny de gruixada, que enrevoltada a
l’arbre, quan el molí voltava, servia per a pujar o baixar
interiorment les moles. També queda el “rest”
metàl·lic que unia l’antenada i a l’hora
d’envelar o desenvelar l’havien d’estirar.
El replà més alt del molí, com a moltes altres
torres, fou utilitzat fins fa poc com a colomer i el capell de la torre
substituït per una teulada, una vegada desmuntats els dos congrenys.
També podeu observar a les fotografies que una antiestètica
xemeneia, provinent de la moderna cuina, s’enfila més amunt que la
teulada del molí, per evitar que el vent hi fes regolfar el fum.
Direm adéu al molí d’aquest mes amb una
cançó que ens va dictar madò Catalina des Molí de
Sa Punta quan hi anàrem per fer el present treball. Aquesta, per raons
evidents és favorable a l’ofici de moliner i diu així:
Si anam bruts es fariners
és de farina, honra nostra;
parlau bé, que poc vos costa
que per ventura a ca vostra
no n’hi ha haguda fa un mes.
Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Es Saig. Nº127-128. Fotografies del mateix autor.