Retaule de
les Ànimes.
La segona capella del costat de l´evangeli és ocupada actualment pel retaule de les Ànimes del Purgatori, construït a finals del segle XIX.
Per raons
que desconeixem Berard canvià el nom de la capella amb la del Sant Crist, però ens
informa que hi havia un retaule de l´antiquíssim gust del segle passat.(73) Es tractava
del retaule que els obrers de les Ànimes bastiren, a petició del bisbe, cap a 1630.(74)
A finals del segle XIX es construí un nou quadre seguint els plànols dissenyats
per Miquel Torres (Palma 1797-1885).(75)
Aquest M. Torres fou arquitecte, pintor i escultor dins
la línia historicista que caracteritza
l´activitat artística de la segona
meitat del segle XIX.(76)
L´estructura arquitectònica
es presenta de forma senzilla en un únic carrer, dividit
en predel·la, cos i àtic.
Es tracta d´un retaule cambril, perquè permet accedir
a adorar la imatge de la fornícula
central, per qualsevol dels dos portalets laterals. Els elements
que determinen el cos del moble són dues columnes compostes
que emmarquen el nínxol i
aguanten un frontó triangular. Els
motius ornamentals s´han reduït al mínim. Així, tan sols trobam uns simples elements vegetals entrellaçats a les polseres del retaule i també a l´àtic. Encara,
com a reminiscència
barroca, perviu el daurat
de les columnes, entaulament,
motllures... La resta dels plans escultòrics van recoberts de color blanc, que ajuda a aconseguir un resultar
visual molt sobri, en consonància amb el gust de l´època.
A més a més, el discurs iconogràfic també es redueix al mínim. A la predel·la hi trobam una representació pictòrica de Crist jacent. A banda i banda, damunt
les portes d´entrada al cambril,
les pintures de dues ànimes del Purgatori. El nínxol està presidit
per una ben proporcionada
talla de Crist crucificat. Tot el conjunt està coronat per
les armes de Crist,(77) com a símbols al·lusius
a la Passió : col·locades
enrevoltant la santa Faç hi
trobam la creu, la columna,
l´escala, la canya amb l´esponja...
La construcció d´aquest moble es realitzà entre els anys 1871 i 1877.(78) El primer pas va ser encarregar una nova traça. S´optà per un escultor que estava treballant en aquells moments a l´esglèsia. Pel seu projecte, les plantilles,
talla de capitells i la talla dels
símbols de la Passió col·locats a la definició del retaule, Miquel Torres cobrà 56 escuts. Es veu que per a col·locar el nou quadre a la capella es van haver de fer obres d´habilitació. Els fusters que realitzaren la talla
a partir del projecte abans
esmentat cobraren, per
comprar la fusta i llavor-la, 136 escuts.(79) La direcció de la construcció anà a càrrec d´Antoni Pericàs.(80)
El pressupost del bieni econòmic següent compta amb una forta entrada econòmica, 115 escuts, que provenien, la majoria d´ells, de les ofrenes que van fer els devots el dia
de la festa de la benedicció
del nou quadre.(81) Ben segur que bona part d´aquests ingressos es destinaren a sufragar el daurat
del retaule que encara quedava
per fer. D´aquesta feina se n´encarregà un mestre escultor, desplaçat a la vila, no sabem si el mateix de la traça, que cobrà 320 escuts per talla i daurat.(82)
Tot just
acabades les obres de construcció
del nou retaule la confraria decidí reformar l´aspecte
de la capella amb la intenció
d´adaptar-la a la moda estètica
de finals del segle XIX.(83) El primer que es féu va ser col·locar l´actual clau de volta, que té tallat l´emblema dels confrares sobre fons de vellut. Després s´estucaren les parets de la capella on s´hi posaren
633 pams de llistons daurats.
(73) G.
DE BERARD :VIAJE A LAS VILLAS DE MALLORCA, 193
(74) AMA,
LIC 884, FOL 123 v.
(75) APA(ADM), Obreria de les Ànimes,
1853-1913, 6.3.2, sense foliar. Apèndix
Doc. 65.
(76) La
seva activitat com escultor no és massa coneguda. És autor de diversos retaules d´esglésies de Palma i de la part
forana: entre la seva producció destacaríem el retaule de Sant Pere de la Seu, l´altar major de Mancor de la Vall i diversos retaules per a l´església de Pina (M. CARBONELL:”Els Torres”, GEPEB, 4,
324.
(77) G.
LLOMPART: “Estandartes mallorquines de Pasión”, RDTP, 21, Madrid, 1965, 66.
(78) Miquel
Sastre ens indica que la capella es renovà el 1874 (M. SASTRE NIGORRA: Monografía Histórica de
la Parroquia de Algaida, 21).
(79) APA(ADM), Obreria de les Ànimes,
1853-1913, sense foliar. Apèndix
Doc. 65.
(80) APA
(ADM) OBRERIA DE LES ÀNIMES, 1853-1913, sense foliar.
Apèndix Doc. 79.
(81) APA
(ADM), Obreria de les Ànimes,
1853-1913, sense foliar. Apèndix
72.
(82) Com a nota curiosa podem afegir que el nínxol del Sant Crist es guarní amb un vellut tipus
utrecht. (APA (ADM), Obreria
de les Ànimes, 1853-1913, sense
foliar. Apèndix Doc. 75).
(83) APA
(ADM), Obreria de les Ànimes,
1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 77.
Miquel Àngel Capellà Galmés.
Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999