Retaule de l´Assumpta.
El retaule dedicat a l´Assumpta es troba a la primera capella del costat
de l´evangeli. Es tracta d´una obra d´estil barroc, de la segona meitat del segle XVII, en la qual encara perduren elements decoratius tardorenaixentistes.
L´estructura arquitectònica,
que s´aixeca sobre un sòcol
de pedra, es configura a partir d´un
cos dividit en tres carrers,
predel·la i àtic. El carrer central és quasi el triple de gran que els laterals, cosa que respon a unes necessitats funcionals motivades per la ubicació de la tomba de la Mare de Déu a la predel·la. Pel que fa a la tipologia es tracta d´un retaule de carrers plans o façana.
Els quatre bassaments, amb mènsules decoratives en
els centrals, aguanten sengles columnes compostes de fust tripertit per anells. Les columnes
laterals tenen la part inferior del fust decorada amb elements geomètrics,
la central amb un estriat helicoïdal i, a la superior, el fust
es torna salomònic amb un roser que s´enfila per les corbes. Les dues centrals són
idèntiques a les anteriors;
però canvia, com és lògic,
la decoració. A la part
superior i inferior s´hi apliquen diferents
motius en forma de grotesc,
mentre que la part central
del fust és de tipus salomònic, però llis. A sobre s´hi aguanta l´entaulament, amb un senzill fris ornamentat amb elements vegetals
i volutes. La culminació
del conjunt ve donada per
un àtic rectangular, emmarcat
per unes aletes conformades per motius auriculars i volutes. A banda i banda s´hi troben dues escultures exemptes de
dos àngels gesticulant.
La part central del retaule presenta un petit nínxol
amb volta de cassetons on hi ha la imatge de l´Assumpta. Està flanquejat per
dos estípits tripartits rematats per un entaulament que aguanta un frontó
partit. En el
centre hi trobam l´escut heràldic dels Amengual.
A cada costat d´aquests elements arquitectònics, es desenvolupa un ric repertori decoratiu, consitent en encadenaments de motius orgànics, tal com fulles d´acant
o els fistons de fruites i motius inorgànics (volutes i teles penjades). La influència
manierista és ben clara, sobretot pel que fa als elements estructurals
que envolten el nínxol.
El centre de la predel·la és ocupat per
la imatge de la Mare de Déu
morta, que podem contemplar
a través d´un vidre. Devers els anys
30 hi havia pintures en el lloc
del vidre tapant completament l´obertura del sarcòfag. La qualitat formal d´aquesta fotografia de Miquel Puigserver no ens ha permès identificar el que hi havia representat.(58) L´escultura és una talla barroca de fusta daurada
i policromada, amb teles encolades,
que la historiografia situa
a mitjan segle XVII.(59) A
les taules del fons hi ha
la representació pictòrica dels apòstols assistint
al trànsit de la Mare de Déu,
i dos àngels músics. A
banda i banda del nínxol, en els
carrers laterals, hi trobam les següents escenes: a l´esquerra s´hi representa santa Catalina de Ricci
agenollada resant davant una imatge del Crist crucificat en actitud d´abraçar-la;(60) a la dreta hi trobam la beata Lucia de Narni de
genollons i enrevoltada d´àngels en l´acte de rebre els estigmes.(61)
L´Assumpta que s´ubica
en el nínxol, apareix dreta sobre un núvol, enrevoltada d´angelets.(62) Té les mans plegades damunt el pit i la vista dirigida cap a dalt. A banda i banda, és a dir, a cada carrer lateral, s´hi desenvolupen dues escenes pictòriques.
A l´esquerra, a la part
inferior, hi apareix sant Gaietà representat amb el nin Jesús en braços, seguint el model iconogràfic d´aquest personatge, utilitzat durant el XVIII, mentre se li apareix
la Mare de Déu.(63) Al carrer de la dreta s´hi situa sant
Felip Neri, de genollons, contemplant la Mare de
Déu amb l´Infant.
Pel que fa a les dues pintures que hi ha just a sobre
de les anteriors, cal dir
que estan tapades per un envernissat barroer que no permet fer cap tipus
d´identificació iconogràfica.
L`atic contempla una sola pintura
en la que hi ha representat sant
Tomàs d´Aquino, teòleg dominic, amb el so sobre el pit. L´autor de la Summa Theologica figura en primer terme,
en èxtasi, només aguantat per dos àngels pels cordons
de l´hàbit mentre se li apareix la Mare de Déu amb el Nin.
Una de les poques notícies que podem associar, per bé
que indirectament, amb el retaule és el fet
que el 1703 es féu una corona de la Mare de Déu del Goigs, L´autor va ser l´escultor Pere Bauçà.(64)
Respecte a la Mare de Déu Morta, donada la seva gran qualitat, alguns autors han pensat que arribà a Algaida provinent d´algun convent desamortitzat. Concretament, el
pare Gaspar Munar afirma que es tracta
d´una imatge del XVIII procedent, ensems amb el llit, de la destruïda esgésia de St. Francesc de Paula.(65) Un argument en contra d´aquesta idea és que la imatge jacent s´adapta,
amb total exactesa, a les dimensions del nínxol. Per altra banda, segons un inventari del 1902 hi
havia dues imatges d´aquesta iconografia, suposam que de diferent època.(66)
Associat al retaule
funciona el llit que serveix
per muntar el monument de la Mare de Déu el 15 d´agost. El d´Algaida es conserva en molt mal
estat. Hom creu obrat al segle
XVIII.(67)
El juny de 1713 els obrers de la confraria de Nostra Senyora dels Goigs
demanaven a la Universitat
un llit nou, ja que consideraven que estava molt deteriorat.
El Consell determinà que un
mestre l´examinàs i, si
tenia adob, que digués el
que hi faltava.(68) L´acta de la reunió de la Universitat
del setembre del mateix any reflecteix que no es va prendre cap decisió
per mor de la diversitat de vots. El mestre els havia dit que en cosa de 8
0 9 L lo posaria que duraria
com si fos nou.(69)
No hem localitzat
cap altra notícia, al llarg del segle XVIII, sobre el monument. Per aquest motiu
no sabem si se´n construí
un de nou o bé si s´adobà. Per completar les dades referents al llit afegirem que un inventari del 1918 es torna a constatar el deteriorament del conjunt.(70)
Pensam que la imatge
central del retaule la comprà
la confraria el 1862 pel preu de 94 lliures i 15 sous.(71) I que sustituí la figura
original, que tal vegada és
una de les que hi ha col·locades actualment
damunt els canteranos de la sacristia.
Durant la primera meitat d´aquest segle el moble patí una desafortunada actuació
que consistí en l´envernissat de tota l´estructura arquitectònica, tapant les restes de daurat i donat-li un aspecte
insòlit. La mala traça arribà fins al punt que l´envernissat afectà tant les pintures del cons central com les de l´interior del sarcòfag.
Ignoram quins
van ser els autors de l´obra, emperò el que sí podem afirmar és que el treball escultòric se pot situar dins l´art retaulístic practicat a Mallorca durant la segona meitat del seglelXVII. Algunes de les pintures podrien ser de ben entrat el segle
següent. Baltasar Morey considerà que el promotor d´aquest
moble va ser Miquel Amengual Rebassa,
rector de l´església entre 1647 i 1679.(72)
(57) P.
FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAPÓ, S. RIUTORT I TABERNER: 750 anys d´ Església
a Muro, Muro, 1998, 48-54.
(58) M.
PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de
S. Pedro y S. Pablo de Algaida,50.
(59) La
descripció feta en el catàleg
de l´exposició titulada Nostra Dona Sta. Maria dins
lArt Mallorquí ens serveix per
a constatar la profunda impressió que causà: La cara, bellíssima, és de gran serenor. El cap va cobert per un mantell que cau
per damunt del cos, tapant part de la túnica, formant grans plecs, certament
il·lustratius de les formes barroques. Sobre el pit,
les mans juntes en actitud de pregària.
Els peus nuus, molt realistes
(Nostra Dona Sta. Maria dins l´Art Mallorquí, 152).
(60) Es
tracta d´una religiosa
italiana del segle XVI que va ser canonitzada
el 1746. Al peu del pedestal del Sant
Crist hi ha la inscripció: St. Chatarina deRitxi. Si no es modificà,
la inscripció ens indica
que les pintures són posteriors a la canonització i, per tant, uns
anys més moderns que la resta del retaule.
(61) Porta
la inscripció: Beata
Lucia de Narni. Es tracta
d´una monja italiana, del segle
XVI, que solia rebre amb freqüència aparicions divines.
(62) El
pare Munar indica que el nínxol
de l´Assumpta, imatge que considerava del segle XVII, es tancava amb una tela pintada amb la representació de la Mare
de Déu pujant als cels amb
els braços oberts. Identificà l´escut nobiliari com les armes de la família
Sastre (G. MUNAR :Devoción de Mallorca a la Asunción, 115).
(63) G.
LLOMPART: “Los Gozos populares de San Cayetano en el Levante Español”, RDTP,
20, Madrid, 1964, 466. En el segle anterior solia aparèixer representat com advocat de la Divina Providència.
(64) AMA,
AC 23fol. 23-24v. Apèndix Doc.
35.
(65) G.
MUNAR: Devoción de Mallorca a la Asunción,
115. No aporta la referència d´on
es treu aquesta informació.
(66) APA
(ADM), Inventaris, 1902, 4.5.1, sense
foliar. L´inventari diu el següent: Dos figuras
de la Virgen, en actitud de muerta, en una especie de sarcófago cubierto por
una tela pintada talladas en madera, una vieja otra regular.
(67) Nostra Dona Sta. Maria dins
L´Art Mallorquí, 152.
(68) AMA,
AC 27, fol 93v. Apèndix Doc.36
(69) AMA,
AC 27, fol. 94v-95. Apèndix
Doc. 37
(70) APA(ADM), Inventaris, 1951, 4.5.1, sense foliar. En aquest altre inventari de la mateixa carpeta, però de l´any 1951, es fa una petita descripció de l´estat del conjunt: Escalinata
para el lecho de “Assumpta”. Inservible. El lecho de “Assumpta”. De madera dorada. Muy deteriorada.
(71) APA
(ADM), Obrería de l´Assumpció, 1853-1912, 6.5.1, sense foliar. Apèndix Doc. 53.
(72) B.
MOREY CARBONELL: “Els rectors
Amengual d´Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx”. Certamen Literari de
Castellitx. Obres premiades,
147-149, 152. Desconcerta una mica que no fos enterrat a la capella en la qual havia pagat el retaule i en canvi ho fes a la de la Passió, on també el 1741 hi sepultaren el seu
nebot. Tal vegada els promotors d´aquesta
obra foren els altres Amenguals del poble.
MIQUEL ÀNGEL CAPELLÀ GALMÉS: Els retaules de l´església d´Algaida . Institut d´Estudis
Baleàrics – Ajuntament d´Algaida, 1999.