Retaule del
Nom de Jesús.
El retaule del Nom de Jesús es troba ubicat a les parets d´entrada a la capella del Roser. L´hi
col·locaren el 1982 després
d´anys d´estar penjat a la rectoria.(84) Antigament, fins que es desmuntà, estava a la capella que avui es troba sota l´advocació de sant Antoni.(85)
El retaule està dividit en diversos fragments. El tros major el
conformen la predel·la i el primer cos sencer. El que seria el segon pis
i àtic del quadre està dividit en quatre bocins: dos estan penjats just
davant del fragment
anterior a la capella del Roser; l´altre es troba a la capella de les Ànimes,
i el tercer, estava inclòs,
abans de la restauració, en
el retaule medieval de sant
Pere i sant Pau de l´església de Castelllitx.(86)
L´autor d´aquest
quadre va ser Gaspar Oms
I (Palma 1540-1614), que el finalitzà el 30 d´agost de 1593.(87) Ho sabem ja
que la pintura central, dedicada a la Circumcisió de Crist, porta una inscripció amb la data i signatura de l´artista.(88)
Així, doncs, ens trobam davant
el moble retaulístic més antic conservat a l´església d´Algaida.
La historiografia
mallorquina creu que aquest
pintor es formà en el taller dels
López o que, com a mínim,
en va ser un digne seguidor, i va ser així com assimilà el llenguatge pictòric dels valencians, el qual imitava models
italians.(89) Gaspar Oms realitzà tot
un seguit de retaules del Nom de Jesús, en els quals es reprodueix la mateixa iconografia i la mateixa estructura. Només adopten
lleugeres variacions pel que fa a la disposició de les
escenes i al tractament pictòric, per la qual cosa podem dir que definí un model que s´emprà per a tota una sèrie de retaules que s´estendrien per les esglésies de Mallorca.(90)
Per a l´església
d´Algaida realitzà també
una sèrie de petits encàrrecs; així, el 1695 pintà un sancrist i una cortina per la Casa Santa.(91)
L´esructura del moble algaidí no està allunyada del model proposat pels retaules
medievals, consistent en l´encreuament d´elements horitzontals i verticals. En sentit horitzontal es dividiria en predel·la, dos pisos
i àtic. Consta de tres carrers
absolutament plans, com pertoca a un retaule reneixentista, i es caracteritza per desenvolupar les escenes al voltant de la principal, major en
tamany, situada al carrer
central. (92)
L´organització arquitectònica
es presenta a partir dels pilastres
d´ordre dòric, de capitells i basaments molt simplificats.(93) La divisió entre cosssos es dóna amb un senzill entaulament.
La decoració es troba reduïda al daurat de les fustes i a unes senzilles
cintes de fullam, conformades
per un tronc revestit de fulles d´acant, daurades, sobre fons verd.
El repertori iconogràfic del present retaule ens instrueix
evocant-nos els fets més remarcables de la vida
de Crist. Als carrers laterals es presenta cronològicament un cicle de temes
de la Passió. Al carrer de l´esquerra tendríem: a la predel·la, la Cena, i, al cos central, l´Oració
a l´hort i Jesús davant el Sanedrí. Mentre que al segon cos hi trobaríem l´Escarni de Crist i una escena
que rememora el moment en què
Jesús és enviat d´Herodes a Pilat. (94) Al carrer de la dreta hi localitzam la continuació de la història: a la predel·la, la Flagel·lació; i, al primer cos, la Coronació
d´espines i l´Ecce Homo. Ja per acabar, unes altres dues escenes
conformarien el segon cos:
es tracta de l´enclavament
de Crist a la creu i la Crucifixió.
El carrer central contemplaria aquestes escenes: al bancal, la presentació
de Crist al Temple i la Fugida
a Egipte. El tema central, que és
la Circumcisió, s´ubica en
una habitació en la que la perspectiva ve donada pel trespol d´enrajolat
bicolor, i per la disposició
al fons de l´estança d´una estructura arquitectònica,
que s´obri a l´exterior amb un arc de mig punt, en la qual destaca la línia formada per tres columnes dòriques i el seu entaulament. Ara bé, hàbilment el pintor limita
gairebé la meitat del fons disposant-hi una cortina estirada. En el primer pla de la composició, sobre un
altar cobert per teles, hi apareix el nin Jesús manotejant en el moment que el sacerdot el circumcida. Aquest tema principal del retaule
s´explica perquè les confraries del Nom de Jesús celebraven la seva festa el dia de la Circumcisió.(95) S´entén com una premonició, a través de la sang,
de la futura passió de Jesucrist.
El quadre del Baptisme, que correspon al segon cos, presenta com a eix de simetria i centre de la composició la figura de Crist. Aquest és representat de
tres quarts, amb les mans juntes sobre el pit, cobert només per un drap de
color blanc. El
pintor es preocupa per dibuixar,
amb un ombrejat, tota la
musculatura, remarcant-ne
les formes anatòmiques. Preocupació
que s´estén també al tractament
de la cara, on pinta amb tot detall la barba i els cabells. Sobre dues grans roques que tanquen l´escena, a banda i banda
de Jesucrist, ens trobam sant Joan en primer pla, mentre l´està
batejant i, en un pla intermedi de la composició, un àngel. En ambdós destaca el treball volumètric dels cossos, que resulten monumentals. L´efecte s´aconsegueix remarcant considerablement
l´ombrejat dels plecs dels mantells. El fons es resol amb u paisatge de muntanyes, des d´on davalla el riu Jordà. A la part superior del quadre, entre núvols, hi apareix la figura de Déu Pare amb l´Esperit Sant,
i una filactèria que va de banda a banda amb la frase: HIC.
EST. FILIUS. MEUS. DILECTUS.INQUO.MIHI.BENE.CONPLACUI.(96)
Aquesta escena no és més que una còpia molt fidel
d´un model creat pels Macip
en el Baptisme de Jesús de la catedral de València.(97) Model
que trobam en una taula de la catedral de Mallorca
que es consiera obra de Joan de Joanes.(98)
La pintura de Gaspar Oms és
a més esquemàtica i hieràtica, amb un tractament menys detallístic dels personatges i del paisatge.
Un altre dels fragments que correspon a l´àtic del
retaules té com a tema les Temptacions. Estructuralment està
coronat per un frontó triangular, en el centre del qual
hi ha el monograma del nom de Jesús. En el fris de l´entaulament hi ha una filactèria amb la següent inscripció: SIT NOMEN DOMINI BENEDICTUM. Crist i el diable, vestit amb roba de jueu i amb aparença
humana tret dels peus, apareixen en el primer pla de la composició disposats simètricament i asseguts damunt unes roques. Ès la primera temptació, en la
que el maligne ofereix dues
pedres perquè les converteixi en pa. A la muntanya del fons, situada a l ´esquerra, es desenvolupa la segona temptació, amb el dimoni volant.
A la dreta, una gran ciutat,
Jerusalem, en la que, d´entre
els edificis, destaca la
monumental cúpula del temple amb el seu pinacle, on
s´hi desenvoluparia la
tercera temptació.
En el carrer central, llegint-lo de baix a dalt, s´hi exposa
cronològicament un cicle de
temes que abarca des del moments més
destacatas de la infantesa
de Jesús fins a l´inici del
seu ministeri públic. Els carrers
laterals contenen un repertori d´imatges de la Passió, més o menys
complet, que s´inicia amb la Cena situada al carrer de l´esquerra de la predel·la, i s´acaba amb la Crucifixió, que és un dels fragments desmuntats del segon cos. En
especial, el primer grup d´imatges
serveix per a explicar la devoció dels confrares
vers la figura del nin
Jesús.(99)
El pintor, en aquest retaule, s´ha preocupat
per construir l´espai de
forma realista, amb presència
de fons escenogràfics o bé paisatgístics; per bé que la construcció
perspectiva d´aquest és
simple, i en algunos casos no massa reeixida, fins al punt d´esser ingènua.
En alguna de les escenes s´usa
una llum característica provinent
d´un horitzó vermell, com si es tractàs del moment en què es pon el sol. També procura dibuixar
enèrgicament les figures, mantenint-ne la proporció, i donant gran importància al tractament dels plecs dels vestits.
Un altre punt a destacar és que usa una paleta pictòrica
en la qual predominen els tons càlids, sobretot
vermells i magentes, que solen aparèixer combinats amb verds.
En definitva, es tracta d´una bona mostra del tipus de pintura practicada per
Gaspar Oms i el seu taller
a finals del segle XVI.
(84) Es
Saig, 21, Algaida, 1982, 14.
(85)
M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y
arqueológico de la parroquial iglesia
de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36. M. SASTRE NIGORRA: Monografía histórica de la parroquial de
Algaida, 25.
(86) M. CARBONELL: “Els Oms”. GEPEB, 3, 367. Ja el 1930 M Puigserver endevinà que el fragment situat just damunt el nínxol de la Mare de Déu pertanyia al retaule renaixentista (M.
PUIGSERVER POU: Inventario artístico y
arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida,
83,84).
(87) Es
tracta del primer membre d´una dinastia d´artistes que seran protagonistes de l´art mallorquí al llarg de centúries. Vegeu G. RABASSA: “Los Homs
y el convento de Santo Domingo”, MAMEG,
6 Palma, 1994, 69-77. M. CARBONELL: “Els Oms”, GEPEB,
364-384.
(88)
La inscripció està situada
a la taula on s´hi
representa el nin Jesús en el moment
de la Circumcisió. És la següent: GASPAR. HOMS A 30 D AGOST 1593.
(89)
G. LLOMPART, J.M. PALOU, J.M.
PARDO: Els López dins la
pintura del segle XVI a Mallorca, Palma, 1988, 51.
(90)
J. JUAN TOUS: “La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII)”, Historia de Mallorca, coord. per
J. Mascaró Pasarius, 5
Palma, 1974, 198 . Alguns exemples
són el de Santa Maria la Major
d´Inca de 1587, el de la mateixa
advocació de l´església
parroquial de Petra de 1590 o el de l´església de Sant Bartomeu de Sóller que, com el d´Algaida, està fragmentat en diverses peces.
(91) AMA, LIC 880, fol. 205v i 207. Apèndix Doc. 2.
(92) J.J. MARTÍNEZ GONZÁLEZ: “Tipología e econografía
del retablo español del Renacimiento”, Boletín
del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 30, Valladolid, 1964, 7.
(93) Són idèntiques a les usades en el retaule de la mateixa advocació de Sta. Maria la Major d´Inca (Jesucrist a l´Art Inquer, Inca, 1996).
(94) Segons l´Evangeli
de St. lluc, 23, 11: Herodes, amb la seva escolta, el desprecià i burlant-se d´ell el vestí amb una túnica blanca i el retornà
a Pilat.
(95)
G. LLOMPART: “Devoción e iconografía popular del Nombre de Jesús en la isla de
Mallorca”, Mayurqa,
7 Palma, 1972, 56
(96) És el moment en què, després del Baptisme, s´obrin els Cels i es veu
com l´Esperit Sant davalla en forma de colom sobre Jesucrist (Mateu, 3, 13-17).
(97)
J. ALBI: Joan de Joanes
y su círculo artístico, València, 1974, 489.
(98)
El conjunt de l´obra atribuïda a Joan de Joanes, o d´influència directa, conservat a
Mallorca es completa amb tres obres més de la Seu de Mallorca: Jesús
entre els doctors, Sant Jeroni i un sant Penitent. A totes aquestes hi hem d´afegir una altra pintura
conservada en el Museu de Mallorca (J.M.PALOU, J.M. PARDO: Sobre una taula de Joan de Joanes a Mallorca i la pintura del segle XVI, Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 3 Palma, 1984).
(99) P.J. LLABRÉS: “Un retaule d´Oms, signat i datat (1592-93): El del Roser de l´Antiga
parròquia d´Inca”, I Jornades d´Estudis Locals, Inca, 1994,
68.
Miquel Àngel Capellà Galmés.
Els retaules
de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.
-