Retaule de Nostra Senyora del Pilar.

El retaule de la Mare de Déu del Pilar està ubicat a un dels laterals de la capella del Roser. Ens trobam davant una obra barroca d´influència germànica, de pintura i escultura, construïda a mitjan segle XVIII.

Consta de predel·la, un sol cos i àtic, tot aguantat sobre una socolada de pedra esmolada. Verticalment s´estructura en tres carrers, amb el central més ample que els laterals. Tipològicament correspon a un retaule de carrers convergents.

L´estructura arquitectònica es presenta a partir de quatre estípits que separen els carrers. Aquests estípits tenen la part superior formada per un bust antropomorf que aguanta, amb una mà i el cap, l´entaulament, el qual dóna pas a l´àtic, que està flanquejat per dues volutes amb dos àngels a sobre que aguanten penjolls de fruites. L´ornamentació del fris és de tipus vegetal. En el conjunt les rocalles són un motiu repetit. Apareixen entrellaçades formant un sol element a les polseres, o bé a les aletes que flanquegen l´àtic. La resta del repertori es resol amb la combinació de formes geomètriques de color verd sobre el fons daurat del retaule.

El repertori iconogràfic comença a la predel·la amb la representació de sant Guillem i de santa Joana de Portugal, ambós pintats pregant agenollats.(139) En els carrers laterals del cos s´hi ubiquen dues pintures: la de l´esquerra, de sant Ramon Nonat i la de la dreta, de santa Apol·lònia.(140) Els dos apareixen drets, de tres quarts, retallant-se sobre el cel del fons i ocupant gariebé tot l´espai pictòric. Sant Ramon es representa amb l´hàbit blanc dels mercedaris mentre aguanta la custòdia amb la mà dreta, que vol simbolitzar la seva pietat eucarística.(141) Amb l´altra mà porta la palma del martiri, amb tres corones de diferents colors encerclades. La patrona contra el mal de queixal, santa Apol·lònia, es presenta també amb la palma i unes tenalles amb una dent, al·ludint al seu martiri.

El quadre central narra l´aparició de la Mare de Déu sobre el Pilar a sant Jaume, per donar-li ànims, quan passava prop de Saragossa. La Mare de Déu apareix amb el Nin en braços, sobre el pilar que marca l´eix central de la composició. Està enrevoltada per una cort de querubins. Sant Jaume, vestit de pelegrí, mira la imatge mentre adopta una postura ben complicada. El fons de l´escena es resol amb la representació de la ciutat.

En un registre superior, dintre d´un format mixtilini, s´hi situa la figura de sant Francesc de Sales.

Dels escultors i pintors que realitzaren aquest retaule, no hem aconseguit localitzar cap notícia; però sabem que es construí entre el final de les obres de la capella i el 1766, com passa amb el quadre de sant Pere Regalat.

(139) Hi surten dues inscripcions que fan referència a la identitat dels dos personatges representats: St. Guillerm du i Sta. Iuana de Purtugal.

(140) Hi tornen a aparèixer dues inscripcions identificatives: St. Ramon Nonat i Sta. Apolonia.

(141) Eucharistia. Art Eucarístic, Palma, 1993, 198.

Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.