Retaule de sant
Antoni.
A la segona capella del costat de l´espístola hi podem contemplar el retaule de sant Antoni, construït
durant la segona meitat del s. XIX, seguint les
pautes d´un sobri classicisme acadèmic.
L´estructura arquitectònica
es presenta a partir d´una predel·la,
un sol cos i àtic. En vertical, està
dividit en tres carrers, amb la particularitat que el
central està més avançat que els laterals. Pel que fa a la tipologia, segueix la tradicional del retaule
de carrers plans.
El sistema de suports s´ha simplificat moltíssim i es conforma a partir de columnes
i pilastres amb capitells corintis molt esquematitzats. El pedestal
que aguanta el moble ja no és
de pedra, sinó que és una simple fusta que imita les característiques
pètries.
El repertori decoratiu és molt
escàs. Les columnes i pilastres han perdut els elements ornamentals
que les caracteritzaven durant
l´època barroca, i només
presenten unes simples estries verticals.
De la resta del conjunt destaquen els
motius geomètrics de la predel·la, així com els
vegetals que s´encadenen i
formen les aletes i les polseres
del retaule. En definitiva, se cerca més el joc d´efectes
amb la policromia a fi d´imitar el vetejat del marbre sobre els plans escultòrics,
predominant el color blanc,
només amb uns lleugers tocs
de daurat.
Referint-nos al tema iconogràfic hem de remarcar que a
Algaida abans de la dedicació
d´aquesta capella a sant Antoni aquesta advocació només era present a una pintura del carrer
lateral del retaule de sant
Sebastià.
L´escultura del nin
Jesús, que se situa dins la
petita fornícula del
bancal, porta un vestit de roba blanca amb brodats d´or. Amb
la mà dreta ofereix la benedicció mentre que amb l´esquerra aguanta la bolla del món.
La resta de la representació són
cinc pintures: dues al carrer lateral de la dreta, sant Erasme i sant
Blai; dues al de l´esquerra, sant Faust i sant Llop;
i, a la coronació del retaule,
sant Isidre llaurador, agenollat, amb els bous
llaurant conduïts per un àngel, al fons.
La iconografia que fa referència al titular de la
capella es localitza bàsicament
a la fornícula folrada de vellut del cos principal del retaule.
L´escultura de sant Antoni, com és
corrent en les seves figuracions, porta hàbit d´ermità amb una creu en forma de T, la Tau grega, a sobre de l´estola. Amb la mà dreta
aguanta un llibre obert i a
l´esquerra du un gaiato d´on penja
una campaneta. També el representen acompanyat d´altres atributs: l´Esperit Sant a la volta del nínxol i, a banda i banda de la imatge,
un porquet i unes flames.
El retaule està rematat per un sol amb una Tau i una campaneta en el
centre. La creu del sant
torna a aparèixer en el frontal d´altar,
que es construí simultàniament a la resta del moble.
Les primeres notícies que coneixem sobre l´interés de
construir un nou quadre es remunten al 28 d´octubre de 1864.
És aquesta data, quan el rector Joan Company, trameté una carta al bisbe en la
que li comunicava que li enviava el plànol
del nou quadre de la
capella del Santíssim Nom
de Jesús i de sant Antoni
de Viana.(183) Així s´explica l´existència a la predel·la de la
petita escultura del nin
Jesús. Com ja sabem, fins llavors
la capella estava dedicada a aquesta
advocació i presidida pel retaule renaixentista de Gaspar Oms.
Continuant amb
la carta, la resposta no es féu
esperar i s´envià el 2 de novembre.
El bisbe donava pas a l´execució, després d´haver-lo examinat, del projecte del nou quadre de la capella realitzat per l´escultor
Miquel Torres (Palma 1797 – 1885). Aquest artista polifacètic, com ja hem vist,
participà en la construcció
del retaule de les ànimes.
Entre el conjunt d´inventaris de la parròquia, del
segle XIX, hi apareix un dibuix en tinta d´un retaule, sense cap signatura ni cap texte que ens permeti
identificar tant l´autor com el lloc on
l´havien de construir.(184) Clarament el podem relacionar amb un dels dibuixos
previs que es feren, del present retaule de sant Antoni. L´obra
i el dibuix tenen una
estructura arquitectònica pràcticament
igual. Només hi ha algunes lleugeres variacions a la predel·la, que no contempla el nínxol,
a l´àtic i en el tipus de capitell de les columnes. Unes altres variants les trobaríem en els repertoris decoratius. Aquest dibuix és
d´un gran interés perquè
presenta dues variants d´un mateix retaule;
sobretot pel que fa a la solució formal de l´àtic.
La resta de documentació
que ens il·lustra la construcció ens fa veure que, de les dues confraries, la que s´encarregà econòmicament de la major despesa fou la de sant Antoni; per
tant no és estrany que sigui el seu patró
el qui presideix el retaule. Es veu que l´obreria de sant Antoni, a mitjan segle denou, tenia més devots, i per
aquest motiu la capella passà a ser de la seva titularitat.
Així, el primer que es féu va ser una nova figura del sant.
Va ser el 1866 i se´n pagaren 121 lliures i 10 sous.(185) El més probable és que l´autor fos Miquel Torres, encara que la documentació
no ho indica. L´escultura
del nin Jesús, que suposam
que és la que hi ha en el conjunt,
va ser restaurada amb l´ajut
econòmic d´un devot el 1871.(186) La intervenció consistí en refer la policromia barroca, actuació molt semblant a la realitzada en la majoria d´escultures dels retaules d´aquesta església.
Uns anys
després, en els comptes del bienni 1871-72, s´hi reflecteixen documentalment l´execució de l´obra. El primer que es fa és
pagar un escultor, no identificat, a fi que alci el plànol del quadre de la capella.(187) D´entrada, aquesta notícia contrasta amb la de 1866. Tal vegada podria esser que havent passat cinc anys s´haguessin fet uns plànols
nous, i es resituàs la
figura de sant Antoni en el
nínxol central del retaule.
El que sí és cert és que aquest
mateix any el primer ordre ja estava acabat.
Per aquest motiu es pagaren diverses quantitats a un fuster i a un picapedrer, que l´havien col·locat en el seu lloc. Per primer ordre entenem la predel·la i el cos central. Tota aquesta
feina de talla costà 279 escuts i 20 cèntims. La confraria del Nom de Jesús pagà la part que li corresponia en el retaule: 15 escuts i 33 cèntims per construir un nínxol per a posar-hi la petita imatge asseguda
que havien restaurat, i que
a partir de llavors substituiria
devocionalment l´antic retaule.(188) El rebut el pagà l´ecònom
Miquel Bennàsser el 15 d´abril
de 1872 a Sebastià Mestre,
un altre dels col·laboradors del taller de Miquel Torres.(189)
El bienni econòmic següent, 1872-1873,
contempla ja la culminació
estructural del moble i, també, de la resta del repertori
iconogràfic que quedava per enllestir. En primer lloc, es col·locà el darrer ordre, és a dir l´àtic.
A més a més, es posaren
diversos ornaments a la capella i l´altar.
La feina d´escultura realitzada pels mestres costà 174 escuts i 30 cèntims.(190)
No sabem qui pintà les cinc teles del retaule, però en coneixem el preu, que va ser de
60 escuts. Les pintures es
van beneir amb padrins, com era costum, el dia de la festa del sant.(191)
L´any següent
es pagà un altre quadre a l´oli, en el que hi
havia representat el sant
titular. La funció d´aquesta
tela era tapar el nínxol central.(192)
L´artista encarregat de
pintar-la va ser Bartomeu Bordoy.(193)
Ja per
acabar, només ens cal dir que, un cop enllestida la construcció del nou retaule, l´obreria
destinà part dels ingressos del 1874-75 a la remodelació de la resta de la capella. L´obra
consistí en estucar de nou les parets,
així com en la col·locació de llistons daurats i en una nova clau de volta de fusta, també daurada
i folrada de vellut.(194)
(183)
ADM, III/57/123, fol 1. Apèndix
Doc. 55.
(184)
APA (ADM), Inventaris, 1849-1951, 4.5.1, sense foliar.
(185)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, 6.20.1, sense
foliar. Apèndix Doc. 58.
(186)
APA (ADM), Obreria del Santíssim
Nom de Jesús, 1853-1903, sense
foliar. Apèndix Doc. 62
(187)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 64.
(188)
APA (ADM), Obreria del S. Nom
de Jesús, 1853-1903, sense foliar. Apèndix Doc. 66 i 69.
(189)
APA (ADM), Obreria del S. Nom
de Jesús, 1853-1903, sense foliar. Apèndix Doc. 67.
(190)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 70.
(191)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 70.
(192)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 74.
(193)
El 1862 pintà diversos quadres
a la capella del Sant Crist
de l´església de Pina (P. VILLALONGA DE CANTOS: “La
iglesia de los S.S. Cosme y Damián de Pina en Algaida (Mallorca). Programa
constructivo e iconográfico”, Mayurqa, 21, Palma,
1985-87, 357).
(194)
APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Apèndix Doc. 76.
Miquel Àngel Capellà Galmés.
Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida,
1999.